El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






dimarts, 15 de gener del 2013

Després de tants dies a casa.


Aquests darrers dies hem estant gaudint d'una enyorada normalitat a casa, en alguns moments semblava que el nostre dia a dia ja estava molt lluny de la nostra experiència amb la leucèmia, tant sols en moments en els que la seva salut prioritzava havíem de recordar que no podia estar envoltat de gaire gent o que ens hi jugàvem molt si agafava un constipat, sense anar gaire lluny, aquest mateix diumenge vam apropar-nos a veure el mar però feia tant de fred que no vam estar-hi més de 5 minuts, ell però s'ho va passar molt bé veient ocells, gossos i ciclistes, és genial redescobrir el món a través dels seus ulls.
El Nerac ens continua sorprenent amb comportaments de nen gran, poc a poc va deixant enrere el nadó que era fa tant sols 4 mesos, resulta que li agrada molt jugar a futbol i no se li dona gens malament! cada cop fa més bromes i repeteix noves paraules. Molts cops m'he preguntat si aquesta experiència li afectaria psicològicament d'alguna manera, som conscients de la importància que pot tenir tot això en un pas tant important en el desenvolupament d'una persona, però pel moment sembla que tot va bé en aquest sentit... l'únic que crida la atenció és que quan l'hem d'agafar per canviar algun bolquer o vestir-lo, s'enfada molt i vol fugir tota l'estona com si creies que li farem alguna trastada, per sort, com qualsevol nen petit, ell viu el present, sense pensar en un després o en un abans, aixi que en punt acabem la tasca torna a riure i jugar com si res.
La punció de medul·la va anar molt bé i dilluns vam tornar per fer analítica i concretar quan començaríem l'última etapa de quimio, finalment es va decidir començar aquella mateixa nit, aixi que a la tarda vam ingressar a l'hospital, ell estava molt animat, li agrada molt explorar el seu entorn i va passar les darreres hores del dia recorrent tota la planta i l'habitació amunt i avall xutant una pilota.
Aquest mati li han posat la quimioteràpia intratecal, no ha estat una experiència gens agradable però tot ha anat bé i ell ha acabat adormit durant unes hores, ara ens queden per davant 6 racions de quimio, tant sols desitgem que la intratecal no li doni mal de cap i que l'Ara C no hi faci molta febre.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada