Per
fi som de nou a casa després de 26 dies a l'hospital, és genial
despertar-se i tenir al Nerac i la Milena al meu costat. Aquest cap
de setmana el temps no ha estat gaire bo, tota l'estona plovent...
però dissabte al mati vam poder complir una promesa que li teniem
feta al Nerac, dur-lo a fer un tomb per la muntanya amb la seva moto,
s'ho va passar d'allò més bé, reia molt i tenia els ulls ben
oberts mirant-ho tot. Som a dilluns i amb tant sols 3 dies que estem
a casa, ja hem pogut notar un gran canvi en el Nerac, està molt
xarraire i pregunta per el nom de tot el que troba al seu abast,
bé... de fet ell encara no parla normalment però utilitza el seu
propi llenguatge, és molt graciós.
Al
mati hem anat a l'hospital de dia per fer l'analítica, pobre... una
altra punxadeta, però els resultats han sortit molt bé i dijous ens
han donat hora per la propera analítica i fer de nou la punció de
medul·la. També ens han comentat com seria la propera tanda de
quimioteràpia, li posaran de nou l'Ara C i amb una dosi més
intensa, esperem que aquest proper cop no li senti malament, almenys
que no sigui pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada