El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






divendres, 23 de novembre de 2012

Tornem a l'hospital?


La nit del diumenge no va ser gaire animada, sabíem que trigaríem uns quants dies en tornar a estar junts però al mati següent, més animats, vam tornar a l'hospital de dia per fer l'analítica al Nerac, com havien de deixar posada l'agulla del port a cath vam posar-li una crema analgèsica que ens van recomanar, però potser no li va fer gaire efecte, va plorar i es va enfadar molt, algo que tampoc ens va sorprendre ja que això, en aquest procés sol ser el pa de cada dia. Potser va ser això el que va fer que tornéssim cap a casa més pansits, gairebé sense parlar, quina mandra haver d'acostumar-se de nou a veure plorar al Nerac! Diuen que aquest tipus d'experiències fan a un més fort, doncs la veritat és que preferiria ser més feble i estalviar-li la mala passada al meu fill. També podríem parlar de si el fet de ser més fort equival a ser menys sensible o és relatiu a l'adaptació del patiment, en tot cas, aquí ho deixo per si algú vol pensar-hi...


Al mig dia mentre el Nerac feia la migdiada ens van trucar de l'hospital, en l'analítica es veia que les defenses encara estaven en proces de pujada, per tant hauríem d'esperar una setmana més per començar la quimioteràpia, tampoc és que fos una bona noticia però en aquell moment ens va animar molt pensar que tindríem una setmana més per a gaudir del Nerac a casa.
L'alegria no va durar gaire, ja que dimarts al mati, el Nerac, després d'una llarga nit de dormir força malament va despertar amb febre i diarrea, aixi que vam tornar de nou a l'hospital, van treure-li sang del port a a cath i del braç per fer cultius, també vam haver de portar una mostra de femtes i vam començar un tractament amb antibiòtics que li aniríem posant per mitjà del port a cath durant quatre dies. Les primeres 24h van ser les pitjors, la febre va pujar a 38,6ºC, tremolava i es queixava tota l'estona, però finalment tot va quedar en un indesitjable mal de cap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada