De baixada i a l'hospital.

La setmana després de que ens donéssin l'alta va ser molt tranquil·la, potser una mica massa i tot, estàvem molt contents de que el Nerac es trovés bé però es feia molt agobiant no poder sortir de casa amb ell, portar-lo a fer un tomb al parc o a qualsevol altre lloc, sempre l'hem dut amb nosaltres a tot arreu i ens ho passàvem molt bé. Un dia amb la Milena vam fer una escapada per comprar un abric per mi, el que tenia no abrigava gens aixi que ens vam apropar a un centre comercial, estava ple de nens amb els seus pares, familiars o amics i nosaltres sols, estàvem junts però trobàvem molt a faltar la presència del Nerac, tot i que anar de compres és un ritual que detesto, estic segur que amb ell ens ho hauríem passat molt bé, tenim moltes ganes de que acabi tot això i dur-lo a veure coses.

Ja era divendres i tocava l'analítica de seguiment, durant aquests dies el Nerac hauria d'haver entrat en la fase de baixada i aixi va ser, però vam poder anar cap a casa amb un “suficient” justet, dilluns tornaríem a fer-ne un altre però hauríem d'estar alerta per si notàvem alguna senyal de que hagués empitjorat. Dissabte al mati veiem que tenia algunes petèquies noves per al seu cos, no tenia febre, per tant no hi vam donar més importància, però a la tarda va despertar de la migdiada amb sang a la boca, li sagnaven les genives i sens dubte era una senyal de que tenia molt baixes les plaquetes. Com no era la primera vegada que ho veiem vam apropar-nos a l'hospital amb la certesa de que necessitaria alguna transfusió, en arribar van fer-nos esperar en un lloc apartat de la sala d'espera que estava abarrotada de nens tossint, és molt important tenir aïllat dels altres nens als pacients  immunodeprimits.

Després de posar de nou l'agulla al port a cath per extreure-hi la sang, vam estar esperant més de dues hores el resultat, el Nerac jugava tota l'estona però se'l veia neguitós d'estar tancat al Box. De berenar es va menjar unes galetes de xocolata, es va embrutir tot però va disfrutar molt, l'escena recordava molt a la d'aquell 27 d'Agost en la que encara no coneixíem el diagnostic d'en Nerac, era pràcticament igual sols que aquest cop ja sabíem el que hi havia. Finalment es va confirmar la transfusió de plaquetes, a la que se li afegia transfusió de sang mes hospitalització amb aïllament, a la una de la matinada entràvem a l'habitació de planta.