Ens traslladem.

Els primers dies van passar sense cap novetat, el Nerac estava content i nosaltres tot i que no donàvem salts d'alegria també estàvem contents, si més no, estàvem força tranquils amb el que ens esperava, erem a la mateixa habitació de l'ultima hospitalització, per tant continuàvem matant el temps “espiant” als veïns del bloc del costat i jugant amb en Nerac.

Dijous a la nit cap a la una de la matinada va entrar l'infermera Eli i em va dir que hauríem de canviar d'habitació, la planta és plena en aquesta època de l'any i aquests canvis sobtats són algo normal, d'entrada pensava que es tractava d'una broma, ja que el seu to de veu em va fer dubtar, però no, la cosa era de debò, aixi que vam haver de traslladar tots els trastos a la nova habitació, per sort el Nerac no es va enterar de res i va mantenir-se adormit tota la nit. Aquesta nova habitació, era una de les cambres d'aïllament de la planta, es tracta d'una habitació amb accés més restrictiu i amb un petit espai a l'entrada que l'aïlla del passadís, a més també tenen un sistema de ventilació especial que afavoreix la salut dels pacients trasplantats de medul·la.

Al mati següent quan el Nerac va despertar, es va seure al llit i després de fer-hi un glop d'aigua va observar el seu nou entorn, va girar el cap a la dreta... a l'esquerra... al sostre... em va mirar... i va soltar un fort xisclet amb riure! Va ser molt graciós veure com s'havia adonat de que havíem fet el “cambiazo”mentre dormia.