El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






dimarts, 18 de desembre de 2012

Dies llargs.



Els dies van seguir passant lentament sense que els famosos neutròfils d'en Nerac augmentessin, per tant no ens va ser estranyar que apareguessin mocs i algunes dècimes de febre, a més vam tenir algun petit problema amb l'agulla del port a cath que se li va sortir dues vegades en 48h. En general el seu estat d'ànim es bo però també se'l nota molt agobiat d'estar tancat tot el dia, d'altra banda, nosaltres ens veiem immersos en un estat d'apatia permanent, fem esforços per estar contents, ja queda menys per acabar el tractament i el nostre petit va evolucionant favorablement, però estem molt cansats, farts de veure'l i fer-lo patir cada cop que hi fem trastades necessàries per curar-lo.
L'Altre dia ens van portar un dibuix per colorejar d'aquells que diuen “Bon Nadal”, la planta ja és plena de decoracions nadalenques i amb la Milena ens vam adonar que ja havíem passat per la decoració d'estiu, la de tardor i ara la de hivern - nadal, i és que tot i que nosaltres estem en una mena d'estrany letarg el temps segueix passant, i adonar-se d'això és una bona esperança per veure que aviat tot quedarà enrere.


17 de desembre va ser el meu aniversari, el dia abans va venir familia i varem estar xerrant i fent broma, va anar molt bé fer uns riures i per que no... rebre un regalet, a més la Em ens va portar un braç de gitano per celebrar-ho! Recordo que li vaig dir al Nerac que el millor regal que podria rebre era que en l'analítica els seus neutròfils haguessin augmentat prou com per anar cap a casa, però no... estaven a zero!!! és a dir... no tenia res de defenses, va ser un pal que vaig rebre a un riure d'aquells que es fan per no plorar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada