Quimioteràpia intratecal.

Al mati següent repreníem la quimioteràpia, aquell dia hi havia molt moviment a la planta, totes les habitacions eren plenes i a més s'hi afegia un nou pacient a qui també se li havia diagnosticat leucèmia, pel passadís vam coincidir amb la mare d'aquesta nena, parlava per telèfon anunciant la noticia a algú. Els primers moments quan reps una noticia aixi son realment molt durs, nosaltres vam trigar uns dies en comentar-ho als amics, aquelles trucades on saps que hi esgarraràs el dia a la persona que truques són bastant desagradables de fer.

Cap a les 13:00h van posar la quimio intratecal, el Nerac que va passar un mati molt mogut ja havia caigut adormit. En arribar la doctora, van fer-nos sortir de l'habitació, aquest cop no m'hi van deixar estar amb ell, però en uns 30 minuts ja vam poder passar. Com que el Nerac és tant inquiet i fort van haver d'administrar més sedant del que tenien previst, aixi que el vam trobar molt adormilat, ens mirava i deia coses mentre somreia i intentava enxampar-nos el nas. En teoria s'havia d'haver estat quiet i estirat però no parava de moure's! més tard vam donar-li algo de dinar i va fer la migdiada, al despertar semblava que tenia molt mal de cap.

Aquella nit la vaig passar amb ell, ja no recordava lo malament que es dorm a l'hospital! Tota la nit vigilant els enredos que el Nerac es fa amb els tubs del suero i màquines pitant... aixo si, ell va dormir d'una tirada.