El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






divendres, 19 d’octubre de 2012

Conquències de l'Ara C.


Vam començar la quimio de 96 hores intensives de Ara C, amb altres dosi de Idarrubicina, teníem els dits creuats per que tot anés bé i sobretot per a que el cateter aguantes tot el tractament, ja que començava a donar senyals de que no duraria gaire més temps a ple rendiment.
Les primeres 24h en Nerac les va passar prou bé però un cop passades va començar a trobar-se malament, a l'hora de dinar pràcticament no va menjar res i al despertar de la migdiada tenia algunes dècimes que van anar a més, erem conscients que aquesta quimio podia donar febre però tot i aixi mai estàs tranquil. Al donar-li l'Apiretal va vomitar, moments més tard ho intentàvem de nou amb èxit però no va tornar a vomitar-ho de miracle, com que la tarda va ser bastant moguda vam decidir passar la nit tots dos amb ell. Ja dormíem quan de sobte van tornar els vòmits i la febre, estava a 39,4ºC, l'Apiretal tampoc la va tolerar bé i van haver d'administrar-la per vena, va ser una nit molt llarga. Al mati següent, com la febre no marxava, es va començar el tractament d'antibiòtics, a més aquell dia se li administraria paral·lelament una altra quimio. Teníem al Nerac connectat per un munt de tubs i el pal dels sueros semblava un arbre de Nadal de tantes coses que hi penjaven.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada