Conquències de l'Ara C.

Vam començar la quimio de 96 hores intensives de Ara C, amb altres dosi de Idarrubicina, teníem els dits creuats per que tot anés bé i sobretot per a que el cateter aguantes tot el tractament, ja que començava a donar senyals de que no duraria gaire més temps a ple rendiment.

Les primeres 24h en Nerac les va passar prou bé però un cop passades va començar a trobar-se malament, a l'hora de dinar pràcticament no va menjar res i al despertar de la migdiada tenia algunes dècimes que van anar a més, erem conscients que aquesta quimio podia donar febre però tot i aixi mai estàs tranquil. Al donar-li l'Apiretal va vomitar, moments més tard ho intentàvem de nou amb èxit però no va tornar a vomitar-ho de miracle, com que la tarda va ser bastant moguda vam decidir passar la nit tots dos amb ell. Ja dormíem quan de sobte van tornar els vòmits i la febre, estava a 39,4ºC, l'Apiretal tampoc la va tolerar bé i van haver d'administrar-la per vena, va ser una nit molt llarga. Al mati següent, com la febre no marxava, es va començar el tractament d'antibiòtics, a més aquell dia se li administraria paral·lelament una altra quimio. Teníem al Nerac connectat per un munt de tubs i el pal dels sueros semblava un arbre de Nadal de tantes coses que hi penjaven.