Continuem
amb la baixada d'en Nerac, com sempre em de donar gràcies (gràcies a qui...?) a que no
ha perdut la gana ni el bon humor i per el moment, en aquesta tanda
de quimioteràpia, nomes ens ha fet falta una transfussió de
plaquetes a part de la de sang. Contràriament, el seu aspecte no
deixa de ser un reflexe de la seva malaltia, te el cos ple de petites
ferides com punxades o esgarrapades que mai cicatritzen del tot, a
més l'altre dia es va fer un nyanyo al front que cada dia canvia de
color, totes les seves cames estan plenes de petits moradets per
causa de falta de plaquetes.
No
passa ni un sol dia en que em senti mes orgullós del meu fill, tinc
molt que aprendre de la seva actitud front la vida, sempre amb el seu
somriure i sempre amb les seves ganes de superació i de viure. Amb
tant sols dos anys de vida, ell m'ha ensenyat molt, gràcies fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada