Ara ja fa més d'un mes que som casa i en Nerac tot i que encara està ben pelat, sembla com si res hagués passat aquests darrers mesos, està molt actiu, li encanta descobrir coses noves i sortir al carrer, sempre es para a fer nous amics, xerra amb qualsevol i persegueix a tots els animals que ens trobem, és molt divertit sortir a passejar amb ell. El 14/02/2013 dia dels enamorats, van fer la punció de medul·la, tot va anar bé i tret de les molèsties que podríem esperar d'una intervenció com aquesta, en Nerac estava bé, és un campió! Era evident que aquesta prova era molt important, molt més que les anteriors puncions, ja que el tractament de quimio havia acabat i calia esperar que la medul·la sortís neta, sense cèl·lules cancerígenes, la espera del resultat no havia de fer-nos parar bojos, tot indicava que aniria bé, aixi que amb la Milena vam anar reprenent de nou les nostres vides, tornar a la feina i gaudir del Nerac el màxim possible.
Finalment,
ahir al mati a l'hospital ja tocant al migdia, la doctora ens va
donar el resultat, la medul·la estava neta i l'hemograma també
havia sortit bé!!! ja ens havíem estat fent a la idea de que tot
anava bé, ja que de manera contrària ens haurien avisat molt abans,
per tant aquell moment en el que ens donaven la noticia va passar
quasi desapercebut, sense intenses emocions ni temps ralentits, nomes
un Nerac nerviós i uns papes amb ganes de descansar.
Ja
estàvem a casa i en Nerac dinava assegut en la seva cadireta, mirava
uns dibuixos al ordinador i jo li anava donant cullerades d'estofat,
estava tranquil, em mirava tot somrient i continuava assaborint el
seu menjar, en aquell moment va ser quan em vaig adonar de la
importància d'aquest dia, i es que feia tan sols uns mesos la Milena
i jo estàvem en aquella mateixa sala d'estar, plorant i abraçant-nos
per que creiem que el nostre petit s'estava morint... però ara era
al nostre costat, feliç i ple de vida. No vaig poder evitar
emocionar-me perquè sens dubte em passat per una de les pitjors
situacions que pot tenir una família, ha estat un proces dur, en el
que hem estat molt nerviosos, hem tingut por, ens hem avorrit, hem
rigut i sobretot hem après molt de com afrontar els obstacles que
pots trobar a la vida, i tot gràcies a l'actitud d'en Nerac que fins
hi tot en els moments més difícils ha sabut mantenir el seu gran
somriure. Malgrat tot, estic molt content per haver pogut ser al seu
costat tot aquest temps.
Estem
d'acord en que ara mateix tampoc podem enlairar els braços i dir ben
fort que hem vençut la leucèmia, no serà fins d'aquí un any, en
la propera punció de medul·la on veurem si efectivament això es
aixi. No obstant, tenim molt clar que no viurem amb la por del
fantasma de la recaiguda, no per que no sigui una realitat, si no per
que li devem al Nerac i a nosaltres mateixos el viure sense por i
gaudir del dia a dia tal i com ho fa ell. Son temps difícils i
sembla que tothom ho està passant malament per una raó o altre,
però m'agradaria poder llençar un missatge d'optimisme per a mi
mateix i per a tots vosaltres, fa uns mesos creia seriosament que
perdia al meu fill, però ara és al meu costat, viu i donant guerra!
si això ha estat possible tot pot ser-ho.
Tot
i les adversitats, mai deixeu de somriure. (almenys intentem-ho)
