Avui
plou, és un típic dia gris de tardor, però per nosaltres avuí és
un dia ple de claror i llum, avuí es un dia on comença una nova
etapa, girem la darrera pàgina d´aquest llibre, avuí per fi hem
tret el portacath!
He
donat moltes voltes per decidir-me a escriure aquest últim post, em
perdonareu que sigui breu peró entrar de nou en el blog em fa
recordar moments difícils que sincerament no em ve de gust reviure,
i és que quanta més distància hem deixat al temps, més dol el
record. Però crec que m'ho dec a mi mateix, al Nerac i a les
persones que van seguir o seguiran en un futur la nostra petita i
intensa història.
No
entraré en detalls d'aquesta darrera trastada que en Nerac ha hagut
d'afrontar, que com sempre ha superat amb molt de caràcter i
valentia.
Avuí
ens hem retrobat amb vells amics, alguns d'ells herois que encara
continuen lluitant amb dents i urpes contra aquesta malaïda
malaltia, també hem coincidit amb gent de l'hospital, metges,
enfermers, personal de manteniment etc , que van ajudar a que la
nostra lluita fos més agradable, gràcies, moltes gràcies de tot
cor al personal de l'Hospital de Sant Pau.
Ah!
i moltes gràcies també als nostres nous amics, els Pallapupas, amb
ells el dia d'avuí ha estat infinitament més fàcil, gràcies per
la grandesa del vostre cor y per la música amb que heu acompanyat al
Nerac fins a quiròfan.