Era
evident que aquesta tanda de quimioteràpia no estava sentant gaire
bé al Nerac i poc a poc, se li van anar afegint a la febre,
irritació cutània i algunes petites llagues a la boca.
Aquests
dies van ser un tant difícils, passàvem les nits tots tres a
l'hospital, la mare i jo tornàvem de nou a arrossegar hores de son
però finalment el tractament va acabar. Estàvem molt contents, ara
que en Nerac no portava quimio tornaria a trobar-se molt millor, a
mes el cateter va poder fer la seva feina fins el final, no obstant,
com que hauríem de seguir administrant l'antibiòtic es va haver de
posar una via al braç a l'hora que en retiraríem la de la via
central.
Per desgracia, començàvem de nou un altre capítol de mal de caps, aquesta nova via del braç no va durar més de set hores, aixi que a la tarda van posar una de nova i mes tard a la nit, la via ja tornava a estar fora!No
ens ho podíem creure, tres cops en un mateix dia! era un mala
passada sobretot per al Nerac. Deurien ser tres quarts de dues de la
matinada quan van entrar les dues auxiliars i l'infermera a
punxar-lo, la mare es veia inmersa en una mena de frustació i
impotència, no volíem que el nostre fill tornes a passar-ho
malament, però aixi va ser, no se exactament quan temps van trigar
en trobar-li la vena pero a mi se'm va fer com una hora llarga. El
Nerac plorava i es resistia fent força com en altres ocasions, amb
la diferencia de que aquest cop semblava etern, cada cop feia mes
calor, nosaltres intentàvem tranquilitzar-lo pero era inútil, ens
mirava directament als ulls com demanant-nos ajuda pero nosaltres
nomes l'aguantàvem ben fort, no crec ni que sentis les nostres veus
intentant-lo distreure. Quan tot va passar el Nerac i la mare es van
quedar fortament abraçats mentre es relaxaven mútuament, finalment
es va quedar adormit pero ens tenia guardada una ultima lliçó
d'optimisme, en punt va tancar els ulls va començar a somriure com
si somiés en coses boniques.
Al
mati, com si d'una mala broma es tractes, la via tornava a ser fora!
Per sort aquest cop l'infermera la va trobar molt ràpid, ara la
porta al peu i hauria d'aguantar un parell de dies, lo just per a que
hi posin el port a cath.