El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






dimecres, 17 d’octubre del 2012

Quimioteràpia intratecal.


Al mati següent repreníem la quimioteràpia, aquell dia hi havia molt moviment a la planta, totes les habitacions eren plenes i a més s'hi afegia un nou pacient a qui també se li havia diagnosticat leucèmia, pel passadís vam coincidir amb la mare d'aquesta nena, parlava per telèfon anunciant la noticia a algú. Els primers moments quan reps una noticia aixi son realment molt durs, nosaltres vam trigar uns dies en comentar-ho als amics, aquelles trucades on saps que hi esgarraràs el dia a la persona que truques són bastant desagradables de fer.
Cap a les 13:00h van posar la quimio intratecal, el Nerac que va passar un mati molt mogut ja havia caigut adormit. En arribar la doctora, van fer-nos sortir de l'habitació, aquest cop no m'hi van deixar estar amb ell, però en uns 30 minuts ja vam poder passar. Com que el Nerac és tant inquiet i fort van haver d'administrar més sedant del que tenien previst, aixi que el vam trobar molt adormilat, ens mirava i deia coses mentre somreia i intentava enxampar-nos el nas. En teoria s'havia d'haver estat quiet i estirat però no parava de moure's! més tard vam donar-li algo de dinar i va fer la migdiada, al despertar semblava que tenia molt mal de cap.
Aquella nit la vaig passar amb ell, ja no recordava lo malament que es dorm a l'hospital! Tota la nit vigilant els enredos que el Nerac es fa amb els tubs del suero i màquines pitant... aixo si, ell va dormir d'una tirada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada