Com
ja sabreu, ara fa un any les nostres vides rebien un cop molt dur, en
Nerac començava el tractament de quimioteràpia per leucèmia i va
finalitzar-lo amb èxit el darrer mes de febrer, des d'aleshores han
passat moltes coses, per descomptat la més important de totes, és
que els resultats de les analítiques de control han anat sortint bé!
No obstant us explicaré algunes de les històries més destacables
que hem viscut des de l'ultim post.
Al
poc temps de la sortida de l'hospital, vam rebre una trucada d'en
Jan, un dels musics del grup Els Catarres, ens proposava sortir en
una de les postals del nou disc POSTALS! Per descomptat vam dir que
si, ens va semblar una idea excel·lent i d'aquesta manera va ser com
en Nerac va aparèixer en el nou disc del seu grup preferit. Ha estat
tot un orgull formar part d'alguna manera en aquest disc tant ple
d'optimisme, en Jan, l'Eric i la Roser son unes grans persones, i
això es nota en les seves cançons.
El
passat 22 de setembre havia de ser una data inoblidable, era segon
aniversari d'en Nerac però aquest dia també coincidia amb la data
de boda d'en Kike i la Nidia, la germana de Milena i tieta d'en
Nerac, però és clar, la noticia inesperada de la seva malaltia va
fer posposar aquest esdeveniment indefinidament. No puc ni imaginar
la tristesa i frustració que devien sentir els nuvis al tenir que
cancel·lar la boda, més per un motiu tant dolorós i tant aliè a
la seva relació de parella. Tot i aixi ells ho tenien molt clar, no
els importava aplaçar la data, preferien esperar a que en Nerac es
recuperés i tots poguéssim celebrar aquest dia amb la il·lusió
que es mereixia. I aixi va ser, finalment el 11/05/13 es va celebrar
la boda, en Nerac va ajudar a portar els anells, la nuvia anava molt
guapa i tots ho vam passar molt bé! Va ser genial veure tants
somriures en aquells mateixos rostres als que mesos enrere havíem
vist patir tant, sens dubte va ser una celebració molt emotiva.
La
següent noticia ve per l'altre cantó de la família, el 16/03/13 va
néixer l'Àngel, el cosinet d'en Nerac i fill del meu germà Denis.
L'Àngel encara és molt petit i no es fan gaire cas entre ells però
estic segur que de aquí un temps seran uns grans companys de joc i
aprendran molt l'un de l'altre, sempre he dit que el meu nebot te
cara de bon tio i no ho dubto pas que aixi serà. Quan va néixer en
Nerac, recordo que just l'instant després de que ens donessin la
noticia sobre la Sindrome de Down, va entrar el meu germà Denis per
la porta de l'habitació, ell va viure de aprop aquella angoixa i
desconcert que es viu al rebre una noticia com aquesta just moments
després del part. Quan vaig saber que ell esperava un fill, vaig
desitjar que no prengués com a referent aquell moment que havíem
viscut junts, que tot i no ser tant dramàtic com us podríeu
imaginar, si que no va ser pas gaire agradable.
Durant
tot aquest temps hem intentat fer un munt d'activitats amb el Nerac,
però personalment crec que hi va haver una de realment important, al
22 de Juny vam participar en la acció “valora la vida” que
organitzava la Fundació Josep Carreras per l'ajuda contra la
leucèmia, va ser una gran experiència i tot un èxit, ens alegrem
molt de haver aportat el nostre petit gra de sorra per a complir amb
els objectius que aquesta acció pretenia obtenir, uns objectius que
gràcies a tots, es van complir sobradament.
Per
ultim us explicaré una mica com ha anat l'evolució d'en Nerac
aquests darrers mesos. Com vaig comentar al darrer post, la passió
per a redescobrir el món del que havia estat aïllat tot aquest
temps va ser sorprenent, de fet aquesta excitació crec que el va
portar a un estat d'estrés permanent que va acabar per superar-lo,
no suportava estar envoltat de multituds, no tenia autocontrol en
espais grans i aixo es traduïa en rabietes constants i en
desafiaments de comportament, a més va deixar de dir paraules, ja no
deia res de res... tan sols “mama”. Peró el temps va anar
passant i poc a poc el comportament d'en Nerac va anar
estabilitzant-se, seguia sense dir una paraula però semblava
comprendre més del que ell podia comunicar. Ara però estem molt
contents, fa un parell de dies a tornat a fer noves articulacions de
veu i esperem que finalment es llanci a xerrar, d'aquesta manera
podrà afrontar el seu nou repte amb molta mes força, per que el dia
12 comença l'escola! (P3).