El Nadal a casa.

Doncs finalment, en contra de tot pronòstic la fi del món no va arribar o almenys cap cataclisme ens va donar de ple per tant, durant els propers dies la nostra vida continuaria com fins ara. La primera analítica de control no va sortir tant bé com ens hauria agradat, aixi que afrontaríem les festes de Nadal sense grans concentracions familiars, personalment això no em va suposar cap gran sacrifici però la veritat és que ens hagués anat molt bé envoltar-nos de familiars i fer uns quants riures, per sort en Nerac encara és molt petit com per tenir consciència del que aquestes festes representen per als nens.

Poc a poc, anem sortint d'aquella sensació d'apatia constant i intentem gaudir dels moments, realitzem petites sortides per airejar-nos i realment ens va molt bé, l'altre dia en Nerac va conquerir el búnquer del Carmel, va ser una excursió molt divertida, també ens vam apropar a veure el llums de la torre AGBAR però el Nerac no estava gaire motivat.

Quan el càncer o alguna altre experiència com aquesta et toca aprop es pren una gran consciència de voler gaudir el moment i viure la vida, no obstant, en la nostra realitat tenim la sensació de anar tatxant el dies, els deixem córrer ràpidament, com si estiguéssim a l'espera d'algo millor, crec que això és un sentiment amb certa lògica però també és molt contradictori...

Conscients d'això amb la Milena finalment vam decidir fer una mica de Nadal i en un tres i no res, improvitzàvem un pessebre amb algunes joguines, fins hi tot ens vam muntar l'arbre amb llumets i tot! Per suposat el 25 de Desembre va cagar el tió, els dies abans li explicàvem al Nerac com ho havia de fer, donàvem menjar al tió i practicàvem això de donar garrotades, s'ha de dir que d'aquesta última part en Nerac és tot un expert.

Aprofitant aquests dies de tranquil·litat a casa, vam recordar que ens quedava pendent una tasca molt important, anar a donar sang, la veritat és que abans de tot això ignoràvem completament la importància d'aquestes donacions, és un proces ràpid i en poc més de cinc minuts s'està fent una aportació que pot salvar vides, no vull ni pensar el que hagués passat si en Nerac no hagués rebut les seves dosis d'hemoglobina o plaquetes quan ho havia necessitat. Les donacions de sang son imprescindibles i animo a tothom a que com a mínim, ho feu una vegada en la vida.

Avui hem fet de nou l'analítica de control i estem molt contents, tot ha sortit perfecte i la doctora ens ha dit lo bé que en Nerac està responent al tractament! El dia 9 farem de nou la punció de medul·la.