Cap a casa!

Finalment el dia 4 d'Octubre, 39 dies més tard del nostre ingrés es van donar l'alta, durant el llarg dels anteriors dies ja havíem tingut dos possibles donades d'alta però els neutròfils d'en Nerac no ho van permetre. Aquest cop era de debò, marxàvem cap a casa!

Ja féia dues setmanes que els nostres gatets eren “de colònies” a casa la iaia Reme, teníem el pis ben net i preparat per rebre el nostre petit, marxar de l'hospital era sens dubte una gran alegria però juntament amb aquest sentiment, s'aferrava una gran por “ i si li agafa febre?” “i si no està bé i no ens adonem?”.

Sembla mentida la quantitat de coses que vam acumular aquests dies a l'hospital, joguines, menjar, roba... vam tornar amb el cotxe ben ple.

Havíem imaginat molts cops la reacció d'en Nerac a l'entrar a casa, ens l'imaginàvem eufòric però el cert es que no va fer ni un soroll, tenia els ulls ben oberts i es mostrava una mica tímid amb l'entorn, semblava com si no acabés de creure on era però s'ens dubte se'l notava feliç i nosaltres també ho estàvem, per fi tots tres junts de nou a casa. A la tarda vam estar jugant i donant voltes per tota la casa, ho volia explorar tot, anava i venia caminant tot sol amb el seu estil desequilibrat i no parava de cridar de content, per la nit vam dormir tots tres al llit, el Nerac era al mig i amb la mare bromejàvem sobre les seves “posturetes”.