Adéu al cabell.

Han passat ja més de dues setmanes i la baixada ja es aquí, el Nerac no està tant actiu com abans, igual que a nosaltres, a ell també se'l veu amb ganes de sortir de l'habitació, està inquiet i no dorm bé. Va aparèixer de nou la febre, la seva falta de defenses va fer que un simple estafilococ el fes pujar a 38.7ºC, ara està de nou amb antibiòtics i la febre ha marxat. També han aparegut llagues a la boca i els seu preciós cabell ha començat a caure, estàvem preparats mentalment per aquest moment però tot i aixi es fa molt difícil. Per tal d'evitar-nos més dolor en veure com se li va quedant el cap pelat a clapes, vam decidir fer venir al perruquer de l'hospital a que li tallés el cabell, es deia Manolo i juraria que no disfrutava gens ni mica rapant el cap de pacients amb càncer, el Nerac plorava molt, sempre li ha fet por el soroll de la màquina de rapar. Després vam banyar-lo i amb la mare vam anar davant del mirall a que es donés un cop d'ull, semblava que no es reconeixia, tot hi aixi els miralls sempre li han fet gràcia i no va trigar gaire en riure i jugar amb el seu reflex. Sembla un petit Buda.