La primera tanda de quimioteràpia, va durar
8 dies i la va passar força bé, tenia
gana i tret d'alguns petits refluxos no hi va tenir molèsties, els ànims
estaven ben amunt però tot hi aixi l'alerta estava posada per la baixada de
defenses que provocaria la pròpia quimio. En un procés llarg i imprecís com és
aquest, es important viure el dia a dia, “si el meu fill avui esta bé, jo estic
bé, demà ja serà un altre dia”, la teoria es bona i en moments en que tot marxa
bé es fàcil no estar molt preocupat, però quan menys ho esperes apareixen
certes pinzellades de realisme que fan capficar-te de nou, parlo de
transfusions de sang o de plaquetes, que tot i entrar dins d'una normalitat en
aquest procés, fan que t'adonis de nou de la gravetat de la malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada