Dia a dia.

Els dies passen sense gairebé adonar-nos, a les nits nomes una persona pot dormir a l'habitació aixi que fem torns amb la mare, un es queda a la nit amb el Nerac i l'altre dorm a casa dels seus pares. Durant el dia com el Nerac es en aïllament nomes podem entrar sempre les mateixes persones, els pares i les àvies d'en Nerac que ens ajuden a cuidar-lo i acompanyar-lo en aquest proces. Amb la mare nomes sortim a esmorzar, dinar i sopar m'entre l'Em cuidava del nostre petit, de fet els àpats els fa amb la companyia d'una o les dues àvies que gaudeixen molt donant-li de menjar mentre li fan jocs i canten.

Sempre hem estat molt units entre nosaltres i amb el nostre fill, el estar físicament lluny d'en Nerac es fa molt dur, només estem tranquils a l'hospital, encara que ser-hi ens està esgotant moltíssim, els primers dies encara teníem forces per no parar de jugar-hi, no podíem permetre que el nostre fill veiés una espurna de pena al nostres ulls, però cada dia ens costa més estar al 100%. Les nits van acompanyades de malsons i el Nerac tampoc dorm gaire hores, tots anem arrossegant hores de son.