Aniversari a l'hospital.

22 de Setembre, l'aniversari d'en Nerac, jo encara estava fotut de la panxa i ell es trobava perfectament, de fet ja no tenia llagues. A la tarda ens vam reunir uns quants de la família per veure'l i portar-li algun regalet, també hi va haver pastis amb espelma, la mare i l'Em eren a dins amb el Nerac, la porta era lleugerament oberta per a que poguéssim donar un cop d'ull i li vam cantar “l'aniversari feliç”, ell estava al·lucinant ja que no entenia el que passava. Objectivament va ser una escena patètica i trista però ens va fer molts feliços a tots, el Nerac com sempre, convidava a aplaudir a tothom, em moria de ganes d'entrar a fer-li una abraçada.