El Nerac, va néixer el 22 de setembre del 2010, te la Síndrome de Down i al 27 d'Agost del 2012 se li va diagnosticar leucèmia (M7).
Aquest blog neix com a resposta d'agraïment a altres blogs sobre la Síndrome de Down, histories de vida que en algun moment van fer-nos sentir mes acompanyats, esperem doncs que el nostre testimoni os pugi ser útil.

Si voleu conèixer la nostra història des de el començament feu clic aquí.






dilluns, 12 de novembre del 2012

Enlloc com a casa.


Per fi som de nou a casa després de 26 dies a l'hospital, és genial despertar-se i tenir al Nerac i la Milena al meu costat. Aquest cap de setmana el temps no ha estat gaire bo, tota l'estona plovent... però dissabte al mati vam poder complir una promesa que li teniem feta al Nerac, dur-lo a fer un tomb per la muntanya amb la seva moto, s'ho va passar d'allò més bé, reia molt i tenia els ulls ben oberts mirant-ho tot. Som a dilluns i amb tant sols 3 dies que estem a casa, ja hem pogut notar un gran canvi en el Nerac, està molt xarraire i pregunta per el nom de tot el que troba al seu abast, bé... de fet ell encara no parla normalment però utilitza el seu propi llenguatge, és molt graciós.
Al mati hem anat a l'hospital de dia per fer l'analítica, pobre... una altra punxadeta, però els resultats han sortit molt bé i dijous ens han donat hora per la propera analítica i fer de nou la punció de medul·la. També ens han comentat com seria la propera tanda de quimioteràpia, li posaran de nou l'Ara C i amb una dosi més intensa, esperem que aquest proper cop no li senti malament, almenys que no sigui pitjor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada